Tema 11

Desenvolupament Curricular i Aules Digitals

Tema 18, p. 337

   ÍNDEX

1. Què són els objectes d'aprenentatge?
2. On trobar objectes d'aprenentatge?
3. Llicències en Internet.

1. Què són els objectes d'aprenentatge?

És qualsevol element que emprem per a aprendre.

Més detalladament:

És qualsevol entitat digital, o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l'aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com a exemples d'objectes destaquem:

• Contingut multimèdia
• Contingut Instructiu
• Objectes d'aprenentatge
• Programari educatiu i eines de programari
• Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l'aprenentatge recolzat tecnològicament.

D'altra banda, els objectes d'aprenentatge estan regits per metadades, que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas, ens proporcionen dades sobre els recursos d'aprenentatge i la seva utilització.

(p.341)

2. On trobar objectes d'aprenentatge?     (344 i 345)

• Projecte Agrega. Aquesta iniciativa elaborada pel ministeri d'Educació ofereix gran quantitat de recursos. Disposa d'un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d'agregació o format i, en general, per qualsevol característica descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptada a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma d'Elearning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.

• Projecte LearningSpace. En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos online, que poden ser descarregats en forma SCORM o Common Cartridge. Triant qualsevol d'aquests formats s'obtindrà l'objecte d'aprenentatge en format ZIP.

Agrega.educació.es és un centre de recursos per a l'educació que ofereix materials didàctics. Poden ser descarregats en diversos idiomes.

Clic.xtec.cat/ca és una altra pàgina on podrem trobar objectes d'aprenentatge.

Buscar en Google Proyecto Agrega, cliquem la segona opció.

3. Llicències en Internet.   (pregunta d'examen)

A continuació, citarem i explicarem breument tres de les llicències en Internet. Aquestes són: Copyright, Copyleft i Creative Commons. Seguidament, veurem els tipus de llicències Creative Commons resumides en una taula.



Copyright: conjunt de normes jurídiques que la llei concedeix als autors respecte de les obres que hagen creat.

Algunes alternatives al Copyright són: Copyleft y Creative Commons. Aquestes llicències alternatives són conegudes com a llicències obertes, que permeten als autors cedir alguns drets sobre les seues obres i indicar que es poden utilitzar, modificar i compartir lliurement, sempre i quan es respecte l'autoria de l'obra.





Copyleft: elimina les restriccions de distribució o modificació imposades pel Copyright. El treball derivat ha de mantindre els mateixos drets d'autor que l'original.






Creative Commons: organització no gubernamental sense ànim de lucre l'objectiu de la qual és ajudar a reduir les barreres legals de la creativitat per mitjà de nova legislació i noves tecnologies. Amb aquest fi s'ha desenvolupat una serie de llicències, anomenades també Creative Commons, que permeten als autors cedir alguns drets sobre la seua obra. Els mateixos autors decideixen els drets que volen cedir. Així, de manera sencilla, gratuita i legal poden indicar el tipus d'ús que volen permetre de la seua obra.

Font: LLibre de text Nuevos escenarios digitales.

Font: http://www.cecarm.com/servlet/integra.servlets.Imagenes?METHOD=VERIMAGEN_129973&nombre=_res_720.jpg

Font d'imatges:

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b0/Copyright.svg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8b/Copyleft.svg/512px-Copyleft.svg.png

http://creativecommons.org/images/deed/cc-logo.jpg

INFORMACIÓ ADDICIONAL

Vegem un documental:

Font: https://www.youtube.com/watch?v=A6nEi2Z0KVg

Amb aquest breu vídeo,podrem aclarir alguns dels dubtes que ens sortisquen. El punt més possitiu que hi trobe és que explica uns conceptes clau de manera molt clara i les seues imatges ajuden a entendre millor el que es va comentant. Els conceptes clau que explica són: 

- la propietat intel·lectual i els seus tipus 

- drets d'autor i els seus tipus:

• drets morals
• drets d'explotació

- el copyright

Però no només ens parla sobre definicions, sinó que també hi inclou la història del copyright i les seues modificacions amb el pas del temps.

Us convide a que el vegeu!

Un a un:

Amb aquesta imatge podrem saber quin és el significat de cadascun dels símbols que fem usar per a indicar el tipus de llicències.

Imatge treta de: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/

Opinió personal:

Considere aquest tema molt important per a ser conegut i estudiat per qualsevol persona i, més encara, per als estudiants d'aquest grau que serem futurs mestres.

Moltes vegades, un mestre pot trobar informació a Internet que trobe valiosa per a les seues classes i els seus alumnes i que la faça servir com a informació d'elaboració pròpia. És per això que tots hem de conèixer les llicències en Internet i els seus significats. D'aquesta manera sabrem quins materials podrem usar i com fer-ho o, potser alguns d'ells no els podrem manipular com realment ens agradaria però, almenys, sí podrem saber el motiu d'açò.

Exemple: si estem preparant una presentació per als nostres alumnes i afegim fotografies o altra informació d'Internet, hem de ficar en alguna diapositiva final, o junt amb cada fotografia la font d'on l'hem estreta. Així, estarem fent ús de materials que ja hi ha a la red i, el més important, ho estarem fent de manera legal i estalviant-nos un fum de problemes.

Tema 10

1. DEFINICIÓ DE XARXES SOCIALS.

Característiqeus més rellevants de les xarces socials:

• Són xarxes de relacions personals, també anomenades comunitats, que proporcionen sociabilitat, suport, informació i un sentit de pertinença i identitat social.

• Són grups de persones amb alguns interessos similars, que es comuniquen a través de projectes.

• Existeix un cert sentit de pertinença a un grup amb una cultura comuna: es comparteixen uns valors, unes normes i un llenguatge en un clima de confiança.

• Són llocs web que oferixen serveis i funcionalitats de comunicació diversos per mantenir en contacte els usuaris de la xarxa.

• Es basen en un programari especial que integra nombroses funcions individuals: blocs, wikis, etc en una mateixa interfície.

• Exemples de Xarxes Socials més importants: Twitter, Facebook, MySpace, Ning, Second Life, Tuenti.

Font: http://recursostic.educacion.es/observatorio/web/images/upload/IsabelPonce/bocadillo2.jpg

2. TIPUS DE XARXES SOCIALS

Hi ha dos tipus de xarxes socials: segons l'activitat i segons el contingut.

Segons l'activitat:

Microblogging: permeten enviar i publicar missatges breus de text, així com seguir a altres usuaris. Twitter, Muugoo, Plurk.

Jocs: els usuaris potencials són aquells que busquen relacionar-se per jugar. Second Life, Haboo.

Geolocalització: permet saber la posició d'un objecte, persona, monument. Foursquare, Metaki.

Marcadors socials: a través d'etiquetes classifiquen, emmagatzemen, enllaços per a ser compartits. Digg, Diigo, Mister Wong.

Segons contingut:

Fotos: permeten emmagatzemar, ordenar, buscar i compartir fotografies. Fotolog, Flickr, Panoramio.

Música: permeten escoltar música a més de classificar-se i compartir-la. Last Fm, Grooveshark, Spotify.

Vídeos: permet crear perfils i llistes d’amics. Youtube, Vimeo.

Documents: es poden trobar, publicar i compartir textos. Scribd, Slideshare.

Presentacions: permeten classificar i compartir les presentacions professionals. Slideshare, Glogster, Prezi.

Notícies: permeten veure la informació que més interessa. Digg, Meneame.

Lectures: es poden classificar les preferències literàries. WeRead.

3. USUARIS POTENCIALS. tema 16

• Social media selectors: orientats a la funcionalitat en termes de la comunicació i contacte amb el grup de referència (40%)*. Coneguts com a Community manager.

• Simple social network: motivats per la dimensió lúdica i el relacional pel que fa al seu grup social (33%)*.

• Trend followers: l’entreteniment i la informació d’esdeveniments i festes constitueixen el seu principal leivmotiv (forma d'actuar), (19%)*.

• Social media addicts: tenen una clara intencionalitat “professional” (10%)*. Usuaris que empren les xarxes socials de forma exagerada.

*Les xifres en tants per cent fan referencia a la gent que els usa

4. FACEBOOK I TWITTER

Facebook

• Facebook és un lloc web de xarxes socials creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskovitz .

• Originalment era un lloc per a estudiants de la universitat d’Harvard, però actualment està obert a qualsevol persona que tinga un compte de correu electrònic.

• Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines o es pot reunir gent d’interessos comuns.

• Existeix la possibilitat d’incloute fotos i vídeos al mur.

Twitter

• La xarxa permet manar missatges de text pla de baixa grandària amb un màxim de 140 caràcters, cridats tweets, que es mostren en la pàgina principal de l’usuari.

• Els usuaris poden subscriure’s  als tweets d’altres usuaris.

• Per defecte, els missatges són públics, podent difondre’s privadament mostrant-los únicament a seguidors.

5. APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK:

Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa:

• Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.

• Informacions de caracter més oficial, com beques, dates d’exàmens,...

• Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades.

Establir un canal de noticies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web.

Establir una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d’un fòrum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.

Alguns exemples d’aplicacions educatives:

Twitter:

- https://twitter.com/artisticbcn

- https://twitter.com/jardindearena

- https://twitter.com/amordedios

Facebook:

Al Facebook es poden crear grups que poden aprofitar-se per a la reflexió dels problemes que anem enfrontant. També podem usar els esdeveniments per a recordar activitats, lectures, proves, exàmens... als nostres alumnes. A més, també està l'opció d'elaborar les nostres pròpies enquestes amb contingut educatiu i una raó didàctica, però sense oblidar que és més convenient que siguen entretingudes, simpàtiques i senzilles.

Study Groups: és una manera ràpida i fàcil de col-laborar amb els companys de classe i planificar tasques per als seus cursos. Molt semblant al Google Drive.

Mathemathical Formules: amb aquesta aplicació podràs escriure missatges en el mur dels teus amics amb fórmules matemàtiques, aquestes fórmules s’escriuen amb la sintaxi de Latex.

CiteMe: amb aquesta aplicació pots obtenir cites per a les teues notes amb format de WorldCat. Ens permet tenir les referències dels textos que copiem.

BooksiRead: pots qualificar i compartir opinions sobre els llibres que estàs llegint o has llegit també pots consultar les opinions d’uns altres o buscar usuaris amb gustos similars.

               INFORMACIÓ ADDICIONAL

ANEM ALERTA!

Font: http://propuestastic.elarequi.com/propuestas-didacticas/el-trabajo-en-red-y-las-redes-sociales/el-uso-educativo-de-las-redes-sociales/

Aquesta imatge representa molt bé les alertes que hem de tindre amb els nostres alumnes quan des de l'aula els oferim que usen aquestes ferramentes: facebook, twitter...

Pel que fa al temps, hem de controlar que no s'excedisquen i així, evitar sempre l'addicció. A més, hem de tindre en compte la freqüència amb què les usen i els llocs. Els alumnes han d'entendre que segons la situació i context en el que estiguen serà correcte, o no, l'ús d'aquestes xarxes socials. Per últim, recordar que hem de controlar la informació a la que els alumnes accedeixen mitjançant ferramentes com les que hem comentat anteriorment. No hem d'oblidar que Internet és un abanic molt ampli d'informació i n'hi ha molta que no és recomanable per a alumnes d'Educació Primària. 

Com en moltes altres entrades ja hem dit, repetim que, tot i que Internet ens pot ajudar molt i oferir ferramentes molt útils per a la docència, açò pot convertir-se en una cosa totalment contrària si l'ús que fem d'aquests no és el correcte.

NO TINGUEM POR A LES XARXES SOCIALS

Font: http://www.tecnodiva.com/wp-content/uploads/2012/05/ESCUELA_FACE_EMPIEZAN.jpg

Pareix que quan parlem de xarxes socials, no podem fer-ho de l'educació. Sembla per a la majoria de persones que aquests dos termes són incompatibles i que només s'ha de fer ús de les xarxes socials una vegada ja es tenen tots els deures fets, com a ferramenta de distracció. Amb això no vull dir que mentre un nen estiga fent els seus deures puga o haja d'estar xatejant amb el seu amic pel Facebook i parlant sobre quins plans tenen per al cap de setmana. Recordem una cosa: qualsevol extrem pot resultar ser un problema.

El que m'agradaria fer entendre és que podem fer una bona combinació entre ambdues coses i traure un bon resultat. Podem aprofitar el Facebook i l'apartat de Eventos dins d'aquest per a recordar les dates d'entrega dels treballs i alguns examens. D'altra banda, podem fer ús de Twitter per a tractar breus fragments del tema d'alguna assignatura que s'estiga tractant a l'aula. Molt probablement, el resultat serà moltíssim més satisfactori que si demanem als alumnes que escriguen aquests fragments en un tros de paper.

Pràctica 8

FEM UNA WEBQUEST AMB GOOGLE SITES



Quins passos hem de seguir per a elaborar una WebQuest?

Per a elaborar una WebQuest amb Google Sites, el primer que hem de saber és com accedir-hi. Per a arribar fins al pount en què tinguem creada la nostra pròpia WebQuest, seguirem els següents passos: 

1. Fiquem Google Sites en Google i punxem sobre la primera opció que ens surt.

2. En la pàgina que ens apareixerà nova, fiquem el nostre correu electrònic i contrassenya i punxarem Aceptar per a arribar a la pàgina principal de Google Sites.


3. Punxem en crear i la millor opció és triar la plantilla en blanc perquè després ens resultarà més còmode fer qualsevol modificació. A continuació, en Nombre del sitio fiquem el nom que volem per a la nostra WebQuest. Entenem i copiem el codi de seguretat.

Quan l'hagem creada, ens surtiran a la pantalla unes icones que ens donaran diferents opcions:

4. En el nostres cas, de tots els temes que es mostren, triarem el primer que és el que està en blanc. D'aquesta manera, el treball ens resultarà més senzill.

5. Una vegada ja podem accedir a la nostra pàgina de Webquest, en el dibuix on apareix el llapis a la part de dalt a la dreta, cliquem.A aquest primer nou apartat li posarem el nom de: 0. Presentació

 

6. Cliquem sobre el símbol + (dreta del llapis) i estarem elaborant una pàgina nova. Tindrem en compte per a la nostra WebQuest: col·loquem la pàgina en el nivell superior (si li donem a classificar, la pàgina se situarà en últim lloc). Per a crear una nova pàgina dins d'una pàgina que ja tenim, punxarem en fer una nova pàgina i punxarem en classificar per posar el punt en el que volem afegir-la i ja no la col·locareme en el nivell superior.

MÉS OPCIONS DINS DE L'ELABORACIÓ DE LA WEBQUEST:

• Per a borrar o modificar, seleccionem la pàgina en questió i punxem la rodeta on ens apareixerà l’opció d’eliminar.

• En la part superior (primerament punxant sobre al llapisera) ens surtirà una barra de ferramentes on podrem triar el tipus de lletra, el disseny del text…
  
  
• En diseño (una de les pestanyes) podem escollir quina situació tindran les lletres del text que afegirem.
  
  
• En tabla, podem afegir-ne una i només arrastrant ja podrem triar les dimensions que vulguem.
  
  
• Formatejar: podem modificar el títol, subtítol…
  
  
•  Insertar: podem insertar imatges, enllaços, videos de Youtube (afegint només la seua direcció)…
  Funciona com un Word. També hi ha mapes, gràfics, quadres de text...

• Dins del dibuix de l'engranatge hi ha: 

 - Historial de revisions: podem veure què ha canviat cada persona si som diverses persones les que hem de crear la WebQuest.

  

- Opció de configuració de la pàgina: determinar si volem mostrar titulo de la pagina, mostrar enlaces de subpaginas, permitir archivos adjuntos, permitir comentarios.

-   Administració del lloc: tenim el nom del lloc establert i podem canviar-lo (es correspon amb el títol de la Webquest), podem clicar en pàgina de destino i ens enviarà al que anomenem landing page, triarem la primera pàgina que volem que aparega quan algú vulga veure la nostra WebQuest.

Dins de administració, tenim una opció que diu: temas colores i fuentes. Amb açò, podrem anar canviant el disseny de les nostres pàgines (si canviem el tema, es canvia en totes les diapositives). Podem canviar el color, ficar imatges, modificar el disseny de les diverses parts de les pàgines de la WebQuest (capçalera… ). Saber que aquests canvis quedaran guardats en totes les pàgines.

- Compartir i permisos: en aquesta opció ens surtirà una URL que agafarem si el volem compartir. També podem compartir-lo amb altres presones (amb Gonzalo el compartim: dcyade@gmail.com).

- Modificar el diseño del sitio: Habilitar o  inhabilitar, si punxem en habilitar, ens apareix una maneta i la pestanya de presentació i quan passem la mà per ahí, ens surten diverses opcions. 

- Añadir página, ahí ens apareix el mapa del lloc, donem a buscar i surt la pàgina i donem a acceptar i ja ens surt on nosaltres volem. Per a afegir una altra pàgina: punxem en editar navegación horizontal. I així, succesivament per a afegir totes les pàgines que vulguem anar col·locant en la part superior. Com hem explicat abans, també podem triar nosaltres mateixos on volem col·locar cada página nova. Açò ens servirà per a tindre les pestanyetes organitzades de la nostra WebQuest.


Els apartats més comuns de les WebQuests i els que trobarem a la nostra, són 7:





0. Presentació: podem afegir vídeos, fotos... relacionats amb la nostra WebQuest. No hem d'oblidar de ficar els nostres noms i el títol de la WebQuest.




1. Introducció: aprofitem per a justificar l'elecció del tema que es tracta en al WebQuest.




2. Tasca: hem de tindre en compte l’objectiu final per a saber què hem de treballar a través de les tasques. No confondre l’objectiu final amb la tasca final.

3. Procés: de forma molt breu, resumim els objectius de cadascuna de les activitats. En cada activitat, ja desenvoluparem els propis objectius. En cadascuna de les 7 tasques indicarem què ha de fer l'alumne.



TASCA 1

TASCA 2

TASCA 3

TASCA 4

TASCA 5

TASCA 6

TASCA 7

4. Avaluació: és important tindre una rúbrica d'avaluació i incloure en aquesta tots els apartats que més ens interesse avaluar, és a dir, saber com volem dissenyar-la.





5. Conclusió: reflexió nostra en el que justifiquem l’ús de la WebQuest. Explicar-la i anticipar-no un poc al que pot passar quan l’apliquem en classe. Plantejar un poc en la conclussió els problemes i avantatges com si nosaltres ja l’aguerem usat i els puguérem anticipar a l'ús de la WebQuest per part dels alumnes.




6. Bibliografia: d’on hem tret la informació, les Webquests que hagem visitat com a material consultat. En cada acivitat podem ficar material d’ajuda per a l’alumne i també el podem afegir en la bibliografia.




7. Orientacions per al professor: una petita guia bàsica didàctica: començaríem explicant açò en classe, posteriorment…, per finalitzar, acabarem elaborant un teatre ja que…

INFORMACIÓ ADDICIONAL

Què és una WebQuest?

Una WebQuest és una ferramenta que consisteix en una activitat orientada a la investigació i on els alumnes han de buscar la informació, majoritàriament, en pàgines d'Internet que són oferides com a enllaços. És a dir, els alumnes duen a terme una investigació guiada. D'aquesta manera, es pot evitar en la major mesura del possible que la recerca d'informació es desvíe i els alumnes es distraguen buscant altres tipus d'informació a Internet.


Fem una Webquest

Quina millor manera d'aprendre a fer una Webquest que fent-la? Doncs, això hem fet nosaltres! 

Aquesta és una captura d'imatge de la pàgina d'inici de la nostra WebQuest: Sí sí sí Mafalda ja és ací. El nostre objectiu creant aquesta WebQuest és de el donar a conèixer un poc més els continguts i altres característiques dels còmics i, més concretament, de Mafalda ja que aquest any és el seu 50 aniversari. A continuació, deixe l'enllaç d'aquesta WebQuest per a que pugueu veure quins són els apartats i què podem treballar dins de cadascun d'ells d'una manera més pràctica: 

https://sites.google.com/site/comicambmafalda/


Raons per a usar la WebQuest a l'aula.

Hem de tindre molt present que les noves tecnologies que usem a l'aula han de tindre un objectiu clar i les adaptacions necessàries per als nostres alumnes. A continuació, esmentarem moltes de les raons que justifiquen per què les WebQuest poden ser una ferramenta molt útil per a usar als centres educatius:

1. Per comoditat: podem usar WebQuest ja elaborades si aquestes s'adapten al que nosaltres estem buscant.
2. Per introduir l'aprenentatge per tasques: és una forma d'aprendre fent.
3. Per treballar de manera cooperativa i col·laborativa: els alumnes poden treballar amb la WebQuest en grup i, al mateix temps, desenvolupar les seues pròpies habilitats i la seua responsabilitat dins del grup.
4. Per incloure el treball amb les TIC a l'aula: ajuden a dur a terme activitats més visuals i motivadores.
5. Per a que els alumnes treballen de manera autònoma: si cadascun d'ells té una tasca concreta a fer dins del treball en grup.
6. Per treballar disciplines, competències i qualsevol tema contextualitzant-lo amb el que s'estiga estudiant a classe.
7. Per ser innovadors i evaluar d'una manera diferent: ens permet reflexionar i millorar el nostre treball.
8. Per anar més enllà dels llibres: hui dia hi ha recursos molt interessants que, al mateix temps que poden fer més pràctic el nostre treball, poden motivar els nostres alumnes.

Ara, com a bon mestre o mestra, pensa quines poden ser les raons que justifiquen l'ús de la WebQuest a la teua classe i anim'at!

Font:

http://carme-barba.blogspot.com.es/2013/06/10-motius-per-utilitzar-les-webquest.html

Tema 9: La videoconferència

(tema 1 del llibre)


ÍNDEX

1. Què és una videoconferència?
2. Tipus de videoconferència.
3. Aplicacions educatives.
4. Eines de videoconferència.


1. Què és una videocomferència?

El conjunt de programari i maquinari que permet la connexió simultànea en temps real per mitjà d'imatge i so que fan relacionar-se i intercanviar informació de forma interactiva a persones que es troben geogràficament distants com si estiguessin en un mateix lloc de reunió.

- És un mitjà de comunicació audiovisual i multimèdia.
- És un mitjà síncron (al mateix temps) que afavoreix la interacció en temps real.
- Permet una comunicació bidireccional.
- Facilita la comunicación independent de l'espai.
- Permet incorporar diferents tipus de recursos (diversos documents: powerpoint, word...).
- Permet el seu enregistrament per visionar-ho en un altre moment.


A diferència del streaming, una videoconferència és una cosa més personal. El streaming consisteix a grabar i retransmetre algun event.



2. Tipus de videoconferència.

En funció del suport tecnològic:

- Tipus 1. Sistemes de videoconferència basats en web (com pot ser Skype). Utilitzen la xarxa com a plataforma i no és necessària la instal·lació de ningun programa o plugin per al navegador.

- Tipus 2. Sistemes de videoconferència basats en la web que necessiten un plugin per funcionar.

- Tipus 3. Sistemes de videoconferència basats en escriptori (descarreguem el programa, no es fa mitjançant la web).


En funció del nombre de connexions que es realitzen:

- Videoconferència punt a punt: existeixen dos equips connectats.

- Videoconferència multipunt: més de dos connectats.

(fins ací: punts 1, 2 i 3 del tema)

3. Aplicacions educatives.

Educació a distància:

- Cursos, lliçons i tutories.
- Alumnes assisteixen a classes no ofertes en el seu centre.
- Tutoria remota per atenció personal.
- Professors comparteixen docència com altres professors remots de la mateixa temàtica.
- Cursos oferts fora de l'horari per a estudiants i que no poden assistir en l'horari normal.


Consulta a experts:

- Panell de discussió.
- Un expert respon qüestions.
- Esdeveniments remots (streaming).
- Contactar amb investigadors del camp.
- Compartir experiències i interaccionar com protagonistes d'esdeveniments.


Projectes multicentre:

- Professors i alumnes col·laboren i intercanvien informació amb altres centres.
debats i conferències d'investigació.
- Debats i conferències d'investigació compartits per diverses escoles.
- Aprenentatge col·laboratiu distribuït.
- Col·laboració i comunicació en projectes col·laboratius.


Activitats professionals:

- Observació de pràctiques i discussió posterior.
- Cursos per a professors en servei.
- Tutorització de pràctiques remotes.
- Intercanvi i discussió de mètodes.


Activitats comunitàries:

- Sessions Parlamentàries.
- Suport a interessos especials.
- Educació d'adults.
- Trobades virtuals amb personalitats.



4. Eines de videoconferència. (p. 403, taula 21.1)

- Skype. És un programa que has d'instal·lar en l'ordinador i et permet realitzar trucades d'un ordinador a un altre a través d'Internet sense cap cost, encara que compta amb la possibilitat de realitzar trucades a mòbils amb tarifes pròpies.

- Ichat. És un programa de MAC per a realitzar videoconferències encara que, com funciona a través de AIM també permet utilitzar-ho amb PC. És un programa gratuït.

- Adobe Connect. És de la suite de Adobe de pagament permet segons les versions la possibilitat d'establir rols als usuaris, comparteix arxius, pissarra, gravar sessions...

INFORMACIÓ ADDICIONAL

1. AVANTATGES vs. INCONVENIENTS

Des del punt de vista d'un professor, considere que no seria suficient amb saber respondre a les preguntes: què és una videoconferència? Uses la videoconferència amb els teus alumnes?

Potser, hi haja docents que gaudisquen amb la tecnologia i troben que com més informatitzada estiga la seua classe, més actualitzats estaran els seus alumnes. Però, imaginem: què passa quan vaig a la sabateria i unes sabates m'agraden molt però són quatre números més petits? Per molt que m'agraden, per molt que vullga comprar-les i donar-les ús, el seu ús no serà l'adequat i, a més, tindrà unes conseqüències. Doncs, una cosa molt pareguda és el que passa amb les noves tecnologies i l'educació. 

Clar que si hi ha avanços tecnològics dels que nosaltres ens puguem aprofitar per beneficiar també als nostres alumnes, així ho farem, però sempre recordant que: hem de tindre un motiu pels que els usem, hem de saber com usar-los, hem d'haver estudiat prèviament els possibles inconvenients i, a més, hem de saber com adaptar-los als nostres alumnes. 

És per això que m'agradaria aumentar amb aquest punt la informació sobre la videoconferència afegint els avantatges i inconvenients que presenta:

Avantatges:

• Permet la comunicació entre persones i institucions a distància, facilitatnt l'intercanvi d'informació entre elles i el contacte amb altres llengües i cultures.

• Permet incorporar a la classe diversos recursos externs (especialistes, instalacions...).

• Promou l'activitat dels estudiants al comunicar-se amb altres mitjançant aquest sistema.

• Permet realitzar reunions eliminant costos de desplaçament.

• Uneix a professors dispersats geogràficament.

• Millora el nivell de productivitat d'una organització.

• Estalvia temps.

Inconvenients:

• El cost dels equips i les línies de comunicació.

• Els problemes de compatibilitat dels equips.

• Poca qualitat d'imatge i sons en molts casos.

• Falta d'experiència i preparació en molts casos per part del professorat.

Fonts d'informació:

http://blogs.ua.es/gonzalo/2009/04/23/las-videoconferencias-como-elemento-educativo/

http://www.ugr.es/~sevimeco/revistaeticanet/Numero2/Articulos/La%20videoconferencia.pdf

2. PROPOSTA EDUCATIVA

Com donar ús a la videoconferència a l'aula i amb els nostres alumnes? Molt fàcil, recordem quan nosaltres anàvem al col·legi d'Educació Primària i havíem d'estudiar les característiques d'alguns escriptors, algunes de les seues obres i els trets més rellevants d'aquestes. 

Per què tindre por a l'assignatura de literatura (en aquest cas, com a exemple) si podem convertir-la en una de les assignatures mes divertides? Doncs posem-nos en marxa!

Imaginem que els alumnes de tercer cicle estan estudiant les característiques dels poemes i hi ha un projecte pensat per a finals de trimestre en el que hauran d'escriure un poema en grups de cinc persones. Per a enriquir i cridar més l'atenció dels nostres alumnes, se'ns ocorre una idea: per què no contactem amb un escriptor o editorial que hagen tingut contacte amb la poesia i ens conten en primera persona la seua experiència? 

Aquesta és només una proposta de les mil·lions que existeixen per a enriquir les nostres classes i donar a entendre als alumnes que estudiar no és ni una obligació, ni un aborriment, sinó una forma d'adquirir informació, conceptes i una gran ajuda per a formar-nos com a persones.

Tema 8. Eines de la Web 2.0: Webquest i caça del Tresor.

ÍNDEX                                                    

1. Definició de Webquest

2. Tipus de Webquest

3. Parts d’una Webquest

4. Exemples de Webquest

5. Definició de Caça del Tresor

6. Exemples                                    

1. Què és una Webquest? Definició:

- Una forma d’utilitzar didàcticament internet.

- Una activitat de recerca d’informació de forma guiada.

- L’activitat se centra en l’ús de la informació, anàlisi i síntesi, més que en la recerca. L’objectiu principal es seguir una serie de pasos que nosaltres a anem a tindre en compte per a fer una activitat.

- Els alumnes treballen autònomament construint el coneixement.

- El docent orienta tot aquest procés.

2. Tipus de Webquest

Webquest a curt termini

-          Dissenyades per a ser acabada d’un a tres períodes de classe.

-          És l’adquisició i integració del coneixement d’un determinat contingut d’una o diverses matèries.

Webquest a llarg termini

-          Dissenyada per a realitzar-se en una setmana o un mes de classe.

-          Implica major nombre de tasques; solen culminar amb la realització d’una presentació amb una eina informàtica.

3. Parts d’una Webquest

-      Introducció: es presenta el plantejament general de la Webquest a tot el grup.

-      Tasca: s’identifica amb l’objectiu final de la Webquest, allò que ha d’elaborar-se a l’acabar la Webquest.

-      Procés: on s’indiquen les activitats i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos.

-      Avaluació: on s’indiquen els aspectes que es valoraran i com es valoraran.

L’alumne ha de saber què s’avaluarà. De totes les activitats que plantegem han d’estar incloses en la rúbrica d’avauació. Exemple:

	És incapaç 0-3	No ho té clar 3-5	Ho sap fer, però amb dificultat 5-8	És molt capaç 9-10
Activitat 1 (objectiu)
Activitat 2 (objectiu)

-      Conclusió: on apareixen unes reflexions finals.

-      Orientacions per al professor: on apareixen suggeriments per a utilitzar la Webquest en classe. Exemples: que treballen els alumnes en grups perquè és una activitat un poc complicada.

4. Exemples de Webquest

Font bibliogràfica de Webquests: webquest.xtec.cat/enlla

5. Definició de Caça del Tresor

-     La caça del tresor són una sèrie de preguntes i una llista d’adreces o pàgines web de les quals poden extraure’s o inferir-se les seues respostes.

-     Existeix una pregunta final que serveix per a poder integrar tots els coneixements que s’han desenvolupat en els passos anteriors.

-     Són una eina TIC excel·lent per a utlitzar-se en el saló de classes sota el principi que “primer és la metodologia i després la tecnologia”.

-     Presenta l’avantatge que aquesta metodologia es pot utilitzar sense Internet. Per a això són necessaris: revistes, periòdics i/o llibres.

6. Exemples de caça del tresor

Busquem en Google: Caça del tresor, i cliquem la primera opció i, dins d’aquesta, ejemplos y enlaces. Dins d'aquesta pàgina trobarem un gran nombre d'exemples de Caça del Tresor ja creats.

INFORMACIÓ ADDICIONAL

La caça del tresor

He trobat aquesta pàgina molt interessant perquè ens ofereix una manera diferent de conéixer un dels recursos que ens ofereix Internet, com és l'elaboració d'una caça del tresor. La pàgina web és la següent: 

http://www.materialesdelengua.org/WEB/cazatesoros/caceradeltresor.htm#introducción

Per a explicar-nos i fer-nos saber més sobre la caça del tresor, s'ha elaborat una caça del tresor que tracta el seu propi tema, és a dir, la informació que se'ns ofereix, així com la que hem de cercar gira entorn a aquest tema. Un altre aspecte positiu d'aquesta pàgina és que en l'apartat de recursos podem trobar enllaços a altres pàgines i dins d'aquestes, nous enllaços per a poder saber-ne més. Pel que fa a l'apartat d'avaluació, trobem un exemple de rúbrica amb el que s'avaluarà, en aquest cas, l'elaboració de la nostra caça del tresor.


Més enllà d'una activitat

J.Bruner (psicòleg i pedagog) defensa la idea de que els estudiants com millor aprenen és mitjançant el descobriment. És clar que els professors els han de ser d'ajuda oferint-los el material que puguen necessitar i guiant el procés de la seua activitat, però això està molt lluny del que moltes altres persones consideren correcte: millor si els oferim tot el material necessari i ells només l'estudien.
Per experiència pròpia, segurament qualsevol persona considera que s'aprén més mirant i fent que només mirant. Basant-nos en aquesta idea, és que volem defendre que un alumne interioritzarà molt més si interactua ell mateix amb la matèria. 
Així, segons J.Bruner, els objectius d'aquest tipus d'aprenentatge constructivista són els següents:

1. Superar les limitacions de l’aprenentatge mecanicista.
2. Estimular als alumnes perque formulen suposicions intuitives que posteriorment intentaran confirmar sistemàticament.
3. Potenciar les estraègies metacognitives i aprendre a aprendre. Partim de la idea que el procés educatiu és al menys tant important com el seu producte, ja que el desenvolupament de la comprensió conceptual i les desetresses i estretègies cognitves és l’objectiu de l’educació més que l’adquisició de informació actual.
4. Estimula l’autoestima i la seguretat.

De forma més breu, direm que el que volem amb la proposta d'activitats com els presentades en una WebQuest, és que els alumnes gaudisquen fent el seu treball i que realment aprenguen. De res ens beneficia que un dia memoritzen tot un temari, si al dia següent hauran oblidat més de la meitat. Quan formem part d'una activitat, interioritzem molt més el seu procés i, a més, ens resulta menys esforç dur-la a terme ja que, fins i tot, ens pot resultar atractiva, entretinguda i interessant.

Font d'informació: 

http://eticg4.wikispaces.com/7.+Aprenentatge+per+descobriment