APARTATS
1. Paradigmes educatius.2. Implicacions per al disseny de l'ensenyament.
3. Evolució del model ensenyament-aprenentatge.
4. Principis generals per a la integració de les TIC.
5. Nous rols del professorat.
6. Dimensions de l'alfabetització digital.
1. Paradigmes educatius
Els paradigmes educatius són els models que hi ha per poder dur a terme el procés d'ensenyament aprenentatge. Anem a comentar 4 dels tipus de paradigmes educatius:
- Paradigma conductista. L'ésser humà aprén conductes o sentiments (entre altres) de manera mecanitzada i que es poden mesurar.
- Paradigma cognitiu. Té molta importància l'afectivitat que reben els alumnes per a poder desenvolupar la motivació. Açò tindrà una repercusió en les capacitats de l'alumne com: l'atenció, la memòria i el raonament.
- Paradigma ambientalista. L'ambien que ens envolta en el procés d'ensenyament-aprenentatge, té una gran influència pel que fa a la qualitat d'aquest procés.
- Paradigma constructivista. És el xiquet qui, poc a poc, va elaborant el seu aprenentatge. La tasca del mestre ha de ser donar-li les ferramentes necessàries per a que el xiquet aprenga a aprendre.
En el esquema següent, elaborat per Revuelta i Pérez (2009), podem veure l'evolució dels paradigmes d'aprenentatge com a resultat de la integració de les TIC en l'educació.
2. Implicacions per al disseny de l'ensenyament
Característiques genèriques:
- El currículum és tancat i de compliment obligatori.
- El disseny de la instrucció ha de tindre una definició precissa de continguts i objectius.
- Els aprenentatges complexos es poden descompondre en tasques més simples.
- L'avaluació se centra en el producte final, sense tenir en compte el procés. (Aquest és un aspecte negatiu, ja que no té en compte l'evolució de l'alumne en el procés).
- La motivació depén dels recursos externs. (Aquest és també una característica negativa, ja que la
motivació hauria de dependre de recursos interns, com la satisfacció per haver fet un bon treball).
3. Evoloució del model ensenyament-aprenentatge
Antigament
- El contol de l'aprenentatge estava en mans del professor.
- S'entenia per aprenentatge: l'adquisició de nous coneixements.
- El professor era només un transmissor d'informació, coneixements.
- Els continguts estaven centrats en el currículum.
- L'alumnat era considerat objecte passiu que adquiria els coneixements que el professorat transmitia.
Actualment
- S'entén per aprenentatge: la construcció de significat.
- L'avaluació se centra tant en el resultat final, com en el procés d'aprenentatge.
- El professor intervé en l'aprenentatge de l'alumne i ja no es limita només a transmetre
coneixements teòrics.
- Un dels objectius principals és: aprendre a aprendre. Que l'alumne siga capaç d'elaborar el seu propi
coneixement.
- L'alumne és considerat: subjecte autònom que té el control de l'prenentatge.
- L'aprenentatge es du a terme mitjançant la recerca activa i constructiva. L'alumne ja no és un subjecte
passiu, ara és un subjecte actiu.
- Es dóna importància tant als continguts als que arribem, com als processos mitjançant els quals arribem a
dits continguts.
4. Principis generals per a la integració de les TIC
Si l'objectiu és incloure les TIC en el procés d'ensenyament aprenentatge, hem de tindre sempre en compte que aquestes no han de ser usades com a elements merament tècnics, sinó com a eines que milloren la pràctica educativa. Per fer açò possible, hem de tindre en compte els aspectes següents:
- Qualsevol tipus de mitjà, des del més complex al més elemental, ha de ser emprat com a recurs didàctic i
tindre una justificació que explique perquè s'ha triat.
- L'aprenentatge no depén de les TIC, sinó de l'ús que es faça d'aquestes.
- El professor determina quines possibilitats poden ajudar les TIC a desenvolupar en el context educatiu.
- Previ a l'ús de les TIC, s'ha de pensar en el mitjà on s'empraran, per a qui, com i quins seran els objectius.
- Hem d'englobar les TIC dins d'un context. El context condicionarà l'ús de les TIC, i les TIC modificaran el
context.
- Els mitjans són transformadors de la realitat.
- Les TIC poden ajudar-nos a desenvolupar habilitats específiques.
- L'alumnat és un processador actiu de la informació.
- Hem de pensar en el mitjà com un conjunt de components interns i externs.
- Les TIC, per elles mateixes, no provocaran cap canvi significatiu ni en l'educació en general, ni en els
procesos d'ensenyament aprenentatge.
- No existeix el "supermitjà". Es triarà sempre el millor mitjà, el que més s'adeqüe a les característiques del
context i permeta assolir els objectius plantejats.
Tot i això, no ens hem d'oblidar dels inconvenients i limitacions reals que ofereixen les TIC (redactats per Aguaded, 2007) :
- Accés i recursos necessaris per part de l'estudiant.
- Es requereix infraestructura administrativa específica.
- Persones tècniques de reforç.
- Cost econòmic.
- Necessitat de formació del professorat.
- Necessitat d'adaptació a nous mètodes d'aprenentatge actuals tant per part del professors, com d'alumnes.
- Capacitat per treballar colaborativament.
- Problemes relacionats amb els drets d'autor, seguretat i autentificació en la valoració.
- Consumeix temps que abans es destinava a fer altres activitats i pot donar lloc a activitats que requereixen
més temps per a la seua realització.
- Cost de temps i econòmic.
- Distribució de la web.
- Entorns massa estàtics i amb fitxers amb format de text o pdf.
- Disseny dels materials que puguen conduir a la creació d'una formació memorística.
- Falta d'experiència educativa en la seua consideració com a mitjà de comunicació.
5. Nous rols del professorat
Amb la incorporació de les TIC en els processos educatius, s'han vist modificats els rols dels professors. Les noves funcions dels docents són:
1. Dissenyadors de situacions: aquestes han de tindre com a nucli a l'alumne i el seu aprenentatge. El professor, emprant les TIC, ha de dissenyar i organitzar un nou escenari de comunicació amb el fi de que l'alumne adquirisca les competències i coneixements previstos.
2. Avaluadors i seleccionadors de les TIC: els professors han de conéixer les característiques dels seus alumnes i saber amb quines TIC els seus alumnes podran treballar millor
3. Consultors d'informació: han de saber quina informació buscar en la web, quina triar i com adaptar-la a les necessitats dels alumnes.
4. Orientadors: ha d'orientar a l'alumne en quin camí ha de seguir, amb l'objectiu de que aquest siga capaç de seleccionar i evaluar la informació adequada, i que es convertisca en creador de coneixements i no només de reproduir-los.
5. Avaluadors del procés: han de tindre el compte el procés d'aprenentatge i els avaços dels alumnes i no només el resultat final.
En resum, el docent passa a ser una font principal de recursos i informació per a l'alumnat per a convertir-se en orientador, guia i evaluador dels processos d'aprenetatge, seleccionadors dels millors recursos i consultors d'informació.
Ací podem veure, de forma més esquemàtica, els nous rols del professorat.
6. Dimensions de l'alfabetització digital
El desenvolupament d'una alfabetització digital com a base per a potenciar la competència digital, passa per diverses dimensions. Per a assolir aquesta alfabetització, és necessari capacitar als alumnes per a transformar la informació en coneixement. Les dimensions per les que s'ha de passar, són les següents:
-Investigadora: els alumnes han d'aprendre a aprendre a buscar la informació concreta i quines ferramentes usar per a accedir a aquesta informació.
- Crítica: han de ser capaços d'avaluar de forma crítica les ferramentes usen i l'esforç econòmic que requereixen.
- Pla de publicació: fa referència a 'habilitat per difondre i publicar informació emprant eines com ara el bloc, el correu electrònic...
- Recursos: conèixer diversos recursos que poden tindre a l'abast per a tindre la possibilitat de triar el que més s'ajuste a les nostres necessitats.
- Tecnologies incipients: capacitat per comprendre les innovacions tecnològiques i prendre desicions inteligents.
- Socioestructural: hem de conèixer i comprendre el context de l'ús de les TIC.
- Eines: saber de l'existència de les diverses eines. Coneixement i ús de hardware, software i programes multimèdia.
Esquema circular d'aquesta informació (font: p.44, Nuevos escenarios digitales)
INFORMACIÓ ADICIONAL
OPINIÓ PERSONAL
Trobe que, actualment, qualsevol persona que parle de l'educació haurà de tindre en compte (ja siga de forma conscient o inconscient) la influència de les TIC en aquesta.Així, haurà de saber que les TIC han causat una revolució (de vegades un poc ignorada) a les escoles. Conseqüentment, si aquestes gaudeixen de tal importància, serà necessari que els alumnes les coneguen. I no només això, sinó que també aprenguen a usar-les i ser conscients dels seus avantatges i inconvenients.
La pregunta, potser, siga: i per treballar les TIC a l'escola, haurem d'ampliar l'horari escolar i incloure noves asignatures? I és ací, on nosaltres respondrem tenint en compte un dels avantatges de les TIC: els alumnes poden fer ús de les TIC i treballar qualsevol altra matèria a la vegada. Vull dir, si han de fer un treball de Coneixement del Medi i han de buscar informació relacionada amb els éssers vius, per què no fer-ho amb les instruccions i eines suficients com per a poder usar de forma pràctica Internet, l'ordinador... i ja no tant les enciclopèdies?
Amb tot açò, la meua intenció no és xafar ni donar a entendre que els llibres ja no ens aprofiten per a res, sinó que ara tenim unes noves ferramentes ens poden ajudar a millorar el nostre aprenentatge i, el més important, a aumentar la motivació per les tasques escolars dels alumnes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada